dimecres, 17 de desembre del 2008

TextMate VHDL Bundle

En aquesta pagina es pot trobar el bundle per pintar i ajudar a escriure VHDL amb el TextMate. http://lebowski.eatcheese.biz/trac/wiki/VHDLTextMateBundle

Bonus: Servidor SVN de textmate amb els bundles.

http://svn.textmate.org/trunk/Bundles/

Si has descarregat els bundles amb el subversion, per actualitzar nomes cal fer:
cd /Library/Application\ Support/TextMate/Bundles
svn up *.tmbundle

diumenge, 9 de novembre del 2008

Panoramica del Coll de Pal

Panoramica del Coll de Pal, originalmente cargada por kcraam.

De Puigllançada a Cap de les Costes d'Huguet (de dreta a esquerra) amb l'estació d'esqui al fons desde Comabella. Excursioneta de dissapte. Malauradament no vam poder arribar a la cima perque no portavem el calçat adequat. No esperavem trobar neu, pero hi havia 60 cm.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Fotos Canada

Primer set de fotos a flickr. Poc a poc anire penjant la resta. Recordeu que la Silvia es de "gatillo facil" i nomes vam omplir 12Gb de fotos... :D Fotos

Indicaciones para conducir en Canada

Semáforos
Los semáforos son como en España. Rojo es quieto parao, ámbar es corre que se cierra y verde es circulen. Una variación introducida es el semáforo en verde parpadeando que significa que mientras parpadee los coches de sentido contrario están parados y puedes girar atravesando su carril. Cuando no parpadea también, pero te tienes que esperar para poder pasar. En el estado de Ontario si el semáforo esta en rojo y quieres girar a la derecha puedes hacerlo si no hay coches que circulen en esa dirección y sentido. Siempre con preferencia para los peatones. En el estado de Quebec en principio también, siempre que no haya un cartel que indique que a determinadas horas no se puede hacer. Un semáforo nuevo es el de color ámbar en el centro de un cruce. Este estará parpadeando y significa que hay un cruce en el cual tienes preferencia y que los que circulan por la carretera perpendicular tienen un stop. Si por el contrario, el semáforo es rojo, el stop lo tienes tu y los que circulan en perpendicular a tu carretera tienen preferencia. A veces te puedes encontrar una señal en forma de X al lado de los semaforos, esta señal indica que hay un paso de peatones sin señalizar y que estos tienen preferencia, es decir, cruza por donde te de la gana!!! Habitualmente se encuentran en zonas con colegios.

Colores
En Canada el color amarillo de las líneas no indican obras. Las obras se indican con señales de fondo naranja.

Señales
Puedes encontrarte todo tipo de señales. Hemos llegado a la conclusión de que cada uno pinta lo que quiere. Eso si, seguramente no encontrareis carreteras tan bien señalizadas como las canadienses.

Carreteras
A pesar de que la mayoría de las carreteras disponen de más de un carril por sentido e incluso en determinadas carreteras no se ve por donde circula el otro sentido, la velocidad máxima en las HWY (highways o autopistas) es de 100 Km/h. Lo único, es que parece que funciona como en Italia, el indicador de velocidad máxima es solo orientativo. Aunque la policía apostada en las carreteras con sus radares (fácilmente visibles) salen a la caza y captura de los infractores. Se pueden ver carteles en las carreteras que avisan que circular a 160 Km/h conlleva una multa de 890$cad y la pérdida de 10 puntos. Por otro lado, no sabemos muy bien como funciona lo de la línea de separación de los sentidos. De vez en cuando hay una señal de prohibido adelantar, pero solo en las ocasiones que realmente es peligroso. A veces hay dos lineas continuas, otras solo una y a veces una continúa y otra discontinua. Hemos visto adelantamientos en las tres ocasiones por lo que el significado de cada una lo desconocemos, podría ser algo así como "haz lo que te de la gana".

Los cambios de sentido en los semáforos se pueden hacer a lo bestia si no hay carteles que indiquen lo contrario.
Hay que prestar especial atención cuando se circula por ciudad. A veces las calles prohibidas no están indicadas. Ayer mismo circule mas de 150 m por una calle en dirección prohibida y después de pasar varios coches solo un taxi se digno a decirme que estaba circulando en dirección prohibida. Algo así le paso a Marck hace unos días en Quebec city, se metió en una calle sólo para autobuses y realizó una pirula delante de la poli atravesando varios carriles. La poli no dijo nada por lo que supusimos que cada uno hace lo que le sale de los ....

Stop
¿Qué ocurre cuando nos encontramos en un cruce y hay 4 stops? No!!! El de la derecha no tiene preferencia!!!! Va por orden, es como en USA, quien llega primero tiene preferencia y va por orden, riguroso orden. No tiene mas misterio. Eso si, un stop es un stop, nada de hacer como si fuera un ceda y sino preguntarle a Marck que le paso con el conductor de un tranvía en Toronto. Eso de hacer el stop tiene que durar mas de 60 sg o eso creemos porque sino se bajarán de sus vehículos y te echaran una bronca del 10. Marck tuvo que decirle que no entendía inglés y el conductor le soltó que la señal de stop era internacional y que un stop era un stop (ahora imaginaos la situación, un canadiense escupiendo inglés con un cabreo flipante. Así yo también le digo que no lo entiendo). Os puedo asegurar que hicimos un stop con todas las de la ley. Si no viene nadie pasas, no??? Pues no!!!!! No te mueves hasta que el tranvía o el autobús se muevan ya que cada vez que abren sus puertas desplejan una señal de stop que debes hacer hasta que la recojan independientemente de que venga o no venga nadie. Nadie puede ser invisible!!!!
Una última indicación, los canadienses están muy comprometidos con el medio ambiente y es frecuente encontrarse con señales que indican que si estas parado mas de 3 minutos tienes que apagar el motor. Esta señal es por ley.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Día 15

Ja us pensàveu que ja no us donaríem mes la llauna? Doncs no!! Ara ja no tenim Internet gratis a cada cantonada, this is not Amerrika, però a males ho enviarem desde casa :-P

La noche ha sido corta, solo unas 4 h. El viaje, duro. La gente, muy rara y los que teníamos delante unos maleducados. Les coses ja tenien mala pinta abans d'embarcar: la gent s'intentava colar per tot arreu foten empentes i clavant el colze a les costelles. Hem trigat mes d'una hora a embarcar nomes 200 persones. A l'anada vem trigar 3/4h a embarcar 400.

Los maleducados: Una familia parrish a los cuales le servían su comida kosher antes que a los demás y cuando acababan de comer tumbaban sus asientos sin importarles si los demás podían moverse o no, claro que si tenemos en cuenta que nuestra mesa va con su respaldo, imposible desplegarla.

Habían más maleducados y groseros por ahí, pero estos se llevaban la palma. Els jueus no nomes l'han montat amb el menjar: ja estavem rodant cap a la capçalera de pista i un dels rabins encara estava decidint on colocava la maleta per que no acabava d'agradar-li cap lloc.

Las azafatas pasaban de todo y además derramaban las bebidas sobre los pasajeros, y eso cuando llegaban, porque en dos ocasiones las tiraron por el pasillo.

Luego me dormí. S'han passat un ou amb l'aire acondicionat, anavem pelats de fret i quan la nena (10 anys?) del costat de la Silvia ha demanat una manta li han dit que no, que s'aguantes. Quins c*ll*ns. A la Silvia li ha fet pena i li ha deixat la seva i ella s'ha posat la seva súper-jaqueta-que-no-es-mulla-ni-sota-l'aigua amb folre polar canadenc.

Hemos pasado sin problemas los controles y ahora nos encontramos esperando para embarcar en Amsterdam dirección Barcelona. La sala d'espera esta tancada, aixi que ens hem d'esperar es un passadis.

Ara ja l'han obert (a veure sinó com embarquem) però el molt burro s'ha oblidat d'obrir la porta que conecta amb el finguer i la gent s'acumula...

KLM va directa a la llista negra d'aerolinies, entre aeroflot i air- nigeria. Nomes han faltat les gallines sueltes corrent per l'avio... A aquest ritme o ens fem rics o deixem de viatjar en avió :-(

Pròxima parada Flickr amb les fotos!

Sent from Silvia Super iPod

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Dia 14

Aixo s'acava. Aquesta tarda agafem l'avio cap a casa. Pero antes de irnos últimas visitas. Hemos ido a una antigua destilería, por el camino queríamos visitar el primer mercado St. Laurence's Market, pero hoy esta cerrado apesar de que la mayoría de centros abren a las 12 pm.

Ya hemos encontrado donde cogeremos el autobús, airport express que como ya comentamos es la mejor forma de ir y salir del aeropuerto. Y.... De nuevo en el Eaton Centre, parece nuestro segundo hotel, nos sentamos en uno de los sofás, en frente del apple center (para tener internet) unos dedicamos a escribir estas últimas líneas mientras observamos la diversidad de gentes. Además, es curioso, hoy se ha celebrado una carrera para la curación del cáncer de pecho y el color es el rosa. Pues bien, casi todo el mundo va con la camiseta de haber participado (da igual la raza, el color o su religión) y los que no la llevan hoy dejan vestido con algo que lleve el color rosa, ya puede ser una bufanda, el gorro, unas mallas....

Com deia la Silvia, la diversitat es impresionant: pots tenir un asiatic de 1,5m i 50kg al costat d'un caucasic de 2m i 180kg. I de les pintes que porten, ja ni us en parlo...

Be, fins dilluns (o dimarts).


Sent by Silvia & Marck

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Dia 13

Avui toca agafar el tren cap Toronto i 5 horetes de viatge. Podrem descansar una mica.

Ja som al tren, aquesta vegada hem agafat un taxi perque anavem justos de temps. Per variar un paquistaní que anava menjant i bevent... Comença a fer fresca, avui devem estar a 6 o 7 graus (celsius). Torna a tocar pagar per conectar-nos a internet desde el tren... Avui ens ha tocat el "borreguero" perque para a totes les estacions... Pero ja estem arrivant a Toronto, despres de 5 horetes. Decididament, viatjar en tren es molt comode.

Check-in y a realizar las últimas compras. Hemos ido a un centro comercial The Bay y a que no sabéis??? El gobierno ha quitado las devoluciones de impuestos a los turistas y algunos comercios (en los que ya habíamos comprado) te hacen un 15% de descuento. La mujer que nos lo ha explicado ha sido muy amable e incluso nos ha acompañado a sacar la tarjeta de descuento con solo presentar el pasaporte. Y nosotros como tontos guardando todos los tickets :-( En fin, que si tienes que declarar algo a la entrada a tu país preparate para pagar por duplicado los impuestos. Se ha de tener en cuenta sí vienes con la intención de comprar algo. Esta ley esta en vigor desde abril de 2007.

Después de las compras hemos ido a pasar la tarde a Dunda's square y de paso a hacer más fotos.

Para la cena, repetimos japonés. Está al lado del hotel, se come muy bien y no es nada caro. Eso si, no se os ocurra pedir para mas de las personas que vayáis o no podréis acabarlo y si queréis postre pedirlo al principio, sino os traerán la cuenta con el último plato. Por cierto, tiene reservados.


Sent from an iPod with sleeve.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Día 12

Avui tornem cap a Montreal. L'idea inicial era parar a Trois Rivieres i visitar la ciutat ja que es la segona mes antiga de Canada. Pero com sempre canviem de plans a última hora, hem dedicat el día a visitar el parc de Saint Maurice. Com excusa podem dir que es el millor parc natural de Quebec. Hem vist mes llacs, mes rius, mes salts d'aigua, pero nomes una grulla,u 2 amaguets i 1 esquirol expres. Res de wapitis, ni alses, ni castors. La noia de l'entrada (aqui cobren per tot) ja ens ha dit que sería poc probable, ja que quan s'en veu mes es a l'alba i a la posta del sol. Pero no ens hi pensem quedar.
Arrivar a Montréal (mon-real pronunciat a quebequesa), fem el check-in i amem a buscar uns makis a un fast-japanese. Com que estem cansats, hi anem en cotxe i aprofitem per omplir el diposit. Resulta que el restaurant esta a 1 cantonada de l'hotel, pero aparquem al 5o pino i caminem 5 cantonades... Sopar a l'habitació i a dormir que dema ens hem de llevar d'hora per agafar el tren.


Sent from an iPod

dijous, 2 d’octubre del 2008

Día 11

Después de planear el día y desayunar, salimos a ver unas cataratas que vimos a lo lejos cuando ibamos a l'île d'Orleans.

Marck se está convirtiendo en nativo. La línea continúa de la carretera es sólo para separar los dos sentidos. Se puede cruzar a gusto del consumidor.

Sigue lloviendo pero eso no nos impide seguir investigando y conociendo el país.

Les catarates son inmpresionants. La gran es mes estreta que la de Niagara, pero 37m mes alta (87m). Sembla mentida la força que pot tenir un riu tranquil, segons diuen els cartells informatius, l'aigua ha excavat una piscina de 17m de fondaria sota d'el salt. Para seguir
con las escaleras (esta vez solo las bajamos) cruzamos el puente que hay por encima de la catarata y nos dirigimos al acantilado donde
ocultas por el color de la falla nos encontramos con unas escaleras de madera estrategicamente colocadas. Sintiendolo mucho guardamos la cámara y nos disponemos a comprobar lo efectivas que son nuestras chaquetas y la rapidez a la que se empapan los vaqueros, ya que el agua que salta de la catarata empapa las escaleras y con ellas a nosotros. Estamos abajo, vivos!!! Con los pantalones empapados y admirando las gotas que se han formado en mi chaqueta. Las sacudimos y voilà!!! Chaqueta seca!!! El coche esta arriba, pero ni locos subimos por las escarpadas escaleras así que nos vamos a por el funicular.

Despres de dinar i d'una siesta curta, hem anat a fer un vol per l'altre riba ja que esta sortint el sol, i s'ha aixecat un vent molt fort. Esta menys urbanitzada, la majoria son granges.

La rotisserie donde queriamos ir, esta cerrada, así que volvemos a cenar en el mismo sitio que ayer (frères de la cotê). Esta vez nos sentamos cerca de la cocina, fuera estamos a 5 grados.

La sorpresa del día es que IngDirect no ha eliminat les reserves de credit de cap hotel desde el principi del viatge i nomes ens queden 8€ de credit... Apa toca trucada a Mad, cagarse en toos sus muertos, fotre'ls la bronca padre a les 11 de la nit (d'alla) i esperar que ho arreglin mentres dormim.

Be, despres d'aixo a dormir, que cada dia hi anem mes tard.

Marck ha aprendido a hacer un stop canadiense!!!!! Es facil, arrives a la linia, pares, mires als ulls al que ve de cara com dient-li: Si passes t'arrenco el fetge a mossagades. I aleshores et deixa passar :-D


Sent from Silvia's iPod

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Día 10

Según lo planeado ayer, nos dirigimos a Chicoutimi, un pueblecito al oeste de Tadoussac a 100 Km. El viaje como siempre, espectacular!!!! No nos cansamos de ver los diferentes colores de los bosques y el contraste con una carretera con dos carriles por sentido, y eso que esta carretera es secundaria.
Vam parar a un costat de la carretera i vem baixar a veure el riu.
Em fan molta gracia els cartells que diuen que les motos de neu han d'anar per la vorera :-D
No tot el camí, pero si troços de 30 o 40 km están vallats i tenen senyals de perill de wapitis :-) Es la vegetacio es curiosa, perque fins a 500m sobre el nivell del mar son aurons, pero d'aqui fina els 800, son avets negres.
Chicoutimi no te res d'especial, simplement esta al final de la part navegable del riu. Pero que dices?? Y las vistas que tiene del río, y la cafetería donde comimos?? Me dirás que no estuvo bien? Tot aixo es veritat, pero a part de la cafeteria i els corbs tamany XXL, que mes enía? Pues.... Si hubieses querido dar una vuelta... Seguro que encontrabamos el que ;P

Avui ha estar un día de viatge sobretot


Sent from my iPod

dimarts, 30 de setembre del 2008

Día 9

Hem llevat tard, ahir el dia va ser cansat, i aixo que voliem
descansar...

Despres de 200 km ja som al ferry!!
Aquest es el pais de comprat un cotxe iremolca el que vulguis!!! El
primer ha estat un autocaravana tamany camio (uns 12m) que arrosegava
un 4x4, i no un de petit, no, un pickup inmens. Pero no acava aqui,
uns quilometres mes endavant hem vist un altre autocaravana, que
arrosega un pickup, que arrosega un remolc!!!!

Per fi fa fret!!! Hem agafat un barquet per anar a veure les balenes i
entre l'aigua i el vent, fa fret!! Hem vist varies balenes, belugues,
dofins i un "ramat" de foques. Ha estat increible. L'estuari es
impresionant. Ha sido increible ver como salían a la superficie cerca
de la lancha, incluso en alguna ocasión llegaron a asustarnos de lo
cerca que estaban.

Em dinat un parell de peces de fruita, sembla que ja estem agafant el
ritme a la forma de... Marck ha jdejado la frase a medias. Pero si,
parece que nos hemos medio acostumbrado. Eso si, nada de fritos para
desayunar, por ahí ya no pasamos.

Para no descansar, hemos decidido dar una vuelta por el lugar, pero
esto es totalmente turístico no vive nadie.
Hemos decidido adentrarnos más y hemos cogido una pista sin asfaltar
que va bordeando entre granjas y el río Sangunay, es un paraje
idílico con los árboles amarillos y las hojas cayendo.
La volta ens ha portat a un mini-poblet en una cala del fiord del
Sanguenay. Es diu Anse-creuse. Tot en silenci, el riu quiet...
Impresionant.

Per tornar hem agafat un altre cami, aquesta vegada sempre asfaltat,
per que aquesta gent son uns xulos: no tenen cap problema a fer
pendents del 14% en una pista de sauló.

De aqui nos fuimos a cenar a un restaurante de pueblo. Buffet libre
para variar (todo es "a volunte" en este país). No esta mal, la
primera vez que cenamos bien relación calidad/precio.
Aprovechando que no llueve vamos a bajar la comida dando un paseo por
el embarcadero y a las 7.30 pm estamos en el hotel, sin saber que
hacer. Fuera todo a oscuras y con temperaturas que rozan los 5 grados.
Dentro un ambiente extraño (he encontrado la ñ escondida). La edad
media del concurrido salón es aproximadamente de 60 contando que
nosotros somos los unicos que hacemos que la media baje. Así que nos
vamos a la habitación y planeamos el día siguiente. Decidimos no
seguir lo planeado. Mañana nos adrentáremos en el Quebec profundo!!!


Sent from my iPod

dilluns, 29 de setembre del 2008

Día 8

Hoy el día ha ido de escaleras. Quebec city, la ciudad de la escalera.
Creo que hemos subido unos 500-600 peldanyos (un desvinel de 120m contados con el gps).

Hem dinat (a les 4) de la tarda en un restaurant al costat de l'hotel,
"La Biftequerie" i ens han mirat malament perque he deixat que la Silvia proves la meva sopa sense pagar l'extra per compartir!! Después nos hemos echado una siesta. Tanto escalon ha podido con nosotros. En una hora ya volvemos a estar con las pilas cargadas y listos para seguir descubriendo Quebrc City.

Per sopar hem reservat taula al restaurant mes recomanat de Canada "Anciens Canadiens". Es una mena de cuina francesa del 1700, amb productes canadencs.
Jo he sopat un plat amb empanada d'alse, mandonguilles, fruita marinada, carnsalada fregida (no he pugut amb ella) i una patata bullida. La Silvia watipi guisat al vi i formatge. De postres, una tarte tatin amb mes poma que massa i per mi pastis d'auro (arce).

Estaba bonissima!!

A dormir que dema toca fer 200km!!!


Sent from Silvia's mega iPod

diumenge, 28 de setembre del 2008

Día 7

Hoy sigue nublado así que no veremos demasiado. Damos una vuelta, desayunamos y aprovechamos los pases del funicular para intentar ver algo. Hemos tenido suerte, no hay tanta niebla como ayer. Así que unas fotos y camino a Quebec.

No se os ocurra compartir un sandwich o lo que nosotros llamaríamos un bocadillo de barra de cuarto con dos dedos de pollo, lechuga y tomate, una ración de patatas y una ensalada de col a volonte (eat as you can o come todo lo que puedas). Bueno, a lo que iba, si compartes este cargamento del sandwich te cobran suplemento. O te lo comes tu solito o pagas un extra de 3$. Claro que si tenemos en cuenta que también te cobran un extra por dejar comida en el plato.... Ummmmm.... El precio siempre va con el extra, por lo tanto, la gente enorme que se ve por la calle, es debido a que no quieren pagar estos extras?????

La carretera es aburrida, es llarga i recta. Nomes faltaria poder fixar el volant i el cotxe aniria sol.

Vuelta por Quebec city bajo la lluvia, así que rápidamente volvemos al hotel. Es el 400 aniversario de la ciudad y en nuestra vuelta hemos encontrado un concierto. La ciudad parece sacada de un cuento, con el suelo adoquinado y totalmente peatonal. Para empezar, es la ciudad mas limpia que hemos encontrado. Las casas no sólo tienen dobles ventanas sino que también tienen doble puerta. Marck dice que es para que el que llame no se congele esperando fuera. Yo opino, que es para que no se les escape el calor de las casas cuando entran y salen.

Finalment fa fret!!! A no, espera, que nomes plou... Qui em va dir que a Canada feia fret...

La Silvia va agafant soltura amb el GPS, i amb el francés, pero segueix pronuncian McMahon com Macao, i a sobre s'enfada perque no tombo pel carrer que vol!!!


Sent from my iPod

dissabte, 27 de setembre del 2008

Día 6

Viaje a Mont Tremblant. Hemos parado en Saint Jerome buscando un
centro comercial Sears que están de rebajas y nos hemos llevado una
maleta Sansonite con un 65% de descuento.

Ja hem arrivat a Mon-Tremblant i la primera en la frente com diuen els
castellans: resulta que Les suites es el nom del complex turistic i no
el de l'hotel. Sort que preguntant es va a tot arreu...
Defintivament la Silvia sap triar els hotels, encara que no sapiga que
está reservant... :-p Amb l'estada van incuides les entrades pel
telesferic, el minigolf i descomptes als restaurants.
Hem agafat el telecadira i hem pujat al Manitou, el punt mes alt (850m
es molt alt per un país pla). Llastima que hi ha una boira pixanera
espesa com una mala cosa que no deixa veure res. L'idea era fer una
volteta per un cami senyalitzat, pero com que no podem fer com les
persones normals ens hem despistat veient una exhibició (lo escribo yo
que Marck no sabe ;P) de falconeria i tot d'una ens hem perdut en migt
de la boira. Sort que portavem el GPS i hem trovat un cami de tornada
a través de les pistes d'esqui.

Ja son a l'habitacio, despres de recorrer 1/2 dotzena de botigues de
roba. Aixo es un apartament d'esqui, petit, pero prou acollidor. Ara,
que flipo amb el sostre a 4m...

Com que son les 5 de la tarde, nos vamos en coche al lago superior. Lo
de superior supongo que es porque es más grande porque el lago
inferior esta a más altura. Eso sí, estoy haciendo unas fotos de
professional ;D Por el camino vemos ciervos pastando entre las casas
que hay alrededor del lago.

Ja hem sopat, una pizza-lasagna molt rara en un italia on el mes
italia era la Silvia...
Volteta pel poble artificial (no per aixo menys agradable) sota un
plujim que recorda el xirimiri de Bilbo, i a dormir.

Pues a mi el pueblo me gusta, es como las estaciones pijas de esquí
francesas, pero con un colorido que la hace muy cálida. La
combinación del verde que pasa a amarillo, naranja y rojo en un mismo
árbol hace de las laurentides un lugar muy acogedor.

Hoy estamos aguantando, son casi las 10 y aunque acabamos de llegar a
la habitación no nos hemos ido a dormir directamente. Marck esta en la
ducha y yo estoy viendo una serie, greeks, no esta mal para pasar el
rato. Con más de 100 canales es imposible repetir y eso sin contar con
los canales de pago, que por supuesto están disponibles previo pago.
En fin.... Dejaré de aburriros para leer un rato: el ninyo del pijama
de rayas. Buenas noches!!!!!!!


Sent from my iPod

divendres, 26 de setembre del 2008

Día 5

Nos van a intentar cobrar el desayuno. Aquí sí no te cuelan una te intentan colar otra. Recomendación, reservar en el hotel Le Nouvel de Montreal pero con cuidadin, si no te la cuelan por un lado te la cuelan por el otro. Por ahora el mejor hotel ha sido el Holiday Inn Express y en Montreal también tienen hoteles.
Ahora mismo escribo desde el autobús que nos está dando una vuelta de tres horas. Un poco rollo la verdad imaginaos que no se sabe en que idioma habla (inglés o francés o una mezcla de ambos). Agusti, ya se donde aprendiste francés!!!
Varias personas van durmiendo, algunas roncan como el que llevamos detrás. Por el camino hemos perdido a 4 personas. Estamos en la última parada y al conductor se le ha ocurrido hacer recuento y pregunta a la gente sí saben donde están. Al menos tenemos una visión general. Ahora con el metro iremos donde nos ha gustado.
En realidad nos hemos ido a hacer un brunch a un japo fast food, hemos comido makis, es la única forma de no comer comida basura. Luego hemos paseado por Downtown con gente de todas partes que hablaban todo tipo de idiomas y hemos descubierto el primer supermercado desde que estamos aquí que vende fruta y verduras. Aceite de oliva 3 L por 25$cad!!!! Ahora ya tenemos fruta para el viaje de manyana.

Hem canviat l'agencia de lloguer del cotxe: a l'hotel hi ha una sucursal d'AVIS. Ens hem mitg inventat un descompte de 20% per estudiants i ha funcionat: 5% per ser estudiants + 15% per ser clients de l'hotel, aixi que ja tenim cotxe i a la porta de l'hotel :-)

Buscamos un japo para cenar, pero nos metimos en un antro pijo en el que en vez de pedir tenías que marcar crucecitas en un papel.
Supuestamente buffet libre pero con un máximo de 2 makis por persona.
Ahhh y si te dejabas algo en el plato te cobraban suplemento, así que ya podías acertar con lo que pedías. Era in chino camuflado!!! Para colmo de los colmos había que hacer todas las cruces a la vez y entre plato y plato unos 10-15 min (quien le da el 15% de propina después????).
Ale, a dormir ;D


Sent from my iPod

dijous, 25 de setembre del 2008

Día 4.1

Hemos llegado a Montreal sin causar ningún incidente internacional.
Después de patear 1,5 Km para llegar al hotel nos dicen que esta completo y que nos tienen que mandar a otro. Desde mi punto de vista el nuevo hotel no se parece en nada al que habíamos contratado. Este parece un apartamento ya que tiene una habitacion, cocina, salón, banyo, terraza y que estamos en la planta 16. Además, no hay internet : (Por cierto, llevo todo el viaje cargando con dos forros polares y todavía no hemos bajado de los 23 grados. Empiezo a necesitar unos pantalones cortos!!!!!

Hemos decidido quejarnos de la habitación en el otro hotel ya que aquí huele que apesta. Parece que las quejas surten efecto, nos han dado una súper habitación, como la que habíamos contratado. Nos regalan bombones y una tarjeta en perfecto argentino nos da la bienvenida (que tengamos un hermoso día). Hoy hemos aprendido el arte de la queja fuera de espanya.
Nos hemos ido al Apple Store (Marck tiene marcadas todas las tiendas para ir a visitarlas, será mono???).
La ciudad me recuerda a Paris, quizá por lo sucia que esta (huele a mierda de perro :-( ), aunque cuando entras en el downtown (zona de negocios) deja de haber tanta suciedad, incluso el tipo de gente cambia. Me sorprende la variedad de gente. En los autobuses hay carteles que dicen algo así como: todos diferentes, todos de Montreal.
Ahora son las 9 de la noche y estamos listos para ir a dormir. Hemos cenado en un indio y hemos acertado. Vamos a preparar el planning para manyana.


Sent from Silvia's iPod

Día 4

Ahir vam sopar al japonés de la cantonada, molt bo ir barato, pero el sake es molt xungo ;-)
A les 9 ja som a l'estacio central de toronto eaperant el tren.
A les 12 hem fet un "brunch", amb 2 panets i una magdalena que ens hem emportat de l'hotel. El brunch es una collonada que s'han inventat els yankis (per variar) que no es mes que un esmorzar a mitgdia...
Es curios pero el viatge no se m'ha fet pesat, i aixo que no m'he mogut del seient.


Sent from Silvia's Super iPod.

dimecres, 24 de setembre del 2008

Día 3

La Silvia s'ha llevat a les 5 per fer fotos de les catarates desde
l'habitacio. Jo clapo.
Avui farem la segona part del tour.
L'esmorzar al Sheraton es pijo i carissim.
Ara toca esperar l'autocar que ens portara a l'Imax per veure una peli
en 3D de l'origen de la catarata.
Quina porqueria de peli. Potser anavem amb una idea preconcebuda, pero
no es pas el que pensavem. T'expliquen la llegenda india i la gent que
ha saltat per la catarata. Una colla de guillats.
Aqui tambe hi ha una torre per veure "Niagaraentero"... Pero es mes
baixa i fot una pudor a pollastre fregit que tomba d'esquena. Deu ser
pel restaurant de la primera planta...
A la vista res de l'altre mon. Desde la finestra de l'hotel es veu el
mateix.

Molt mes espectacular es el casino, aquí de la ludipatia en fan un
art!!! Fileres i fileres de maquines "tragaperras". Com deu ser a Las
Vegas...

Ja volem tornar cap a l'hotel per recollir el cotxe, pero no trovem la
parada. Esta clar que aixo esta muntat per a yankis de cul gros que no
caminen ni 10 metres.

Sent from my iPod

dimarts, 23 de setembre del 2008

Día 2

Son les 8 del mati i ens donem compte que els bitllets de tren estan malament: han de ser per dema passat, pero els tenim per d'aqui hora i mitja!!! Agafa el cotxe, apren a fer pirules amb el canvi automatic, arriva a l'estacio sense atropellar a ningu... Sort que som a Canada i la gent te paciencia. Be la Silvia ha pogut canviar els bitllets sense problemes i jo nones he hagut d'aguantar els renecs dels taxistes paquistanis. A tot america del nort nomes els paquistanis poden ser taxistes? L'esmorzar. Em decidit fer els menjars a l'estil america: un esmorzar ben contundent (truita de formatge, hamburgesa, panets amb formes rares, suc de taronja, madelenes inmenses amb gers i xocolata, un platan, tases inmenes de café de mitjo... Vaja, l'esmorzar que recomanaria una nutricionista ;-) ) casi rebento. Per dinar una mica de fruita i mes aigua bruta. I per sopar una amanida o una hamburguesa. Resultat: de día molt be, pero ens llevem amb una gana de llop. Finalment hem arrivat a Niagara, el gps ha decidit funcionar, pero com que som mes xulos que ningu, no li hem fet cas. Ni a ell ni als mapes impresos que portavem de google i hem arrivat a l'hotel!! Com que l'habitacio no esta llesta, fem un vol i ens situem mentres esperem. Hi ha un munt de coses per veure, aixi que el millor sera contractar un tour.

I efectivament ha estat el millor. Es car (280$CA) pero tens les entrades per un munt de coses, t'estalvies les cues i no has de pagar l'aparcament que es carissim. Hem comensat baixant al peu de la catarata. 36m de pou vertical (en ascensor). Es impresionant. Sembla que baixis a una mina, pero el soroll i l'aire fret no cuadren. Poc a poc va augmentant el brunzit de l'aigua. Quan arrives al final del tunel et trobes en mitg d'un nuvol d'aigua i vent, l'aigua ve de tot arreu i el soroll t'omple el cervell.. Heu de veure les fotos, o millor anar-hi.

L'atraccio mes espectaular sens dupte es quan et porten en un barquet fins ben be a sota la catarata. Si pensaves que el brunzit del tunel era potent, no te res a fer amb el rugit en el barco. El mes divertit es que et donen una mena de bossa per que no et mullis massa, pero en fa l'efecte que el que fa es mantenir l'aigua a dins.

Continuem el tour, visita a un invernacle amb mes de 250 000 papellones i per acavar, l'obligatoria parada a la botiga de souvenirs.

Sopar al Fridays (un fastic i passant fret) i cap a llit que hi falta gente.

Ah efectivament, com deia la propaganda, desdel jacuzzi es veuen les catarates!!!

Sent from my iPod

dilluns, 22 de setembre del 2008

Día 1

Ens despertem a les 6, aguanten fins les 8 al llit, perque no hi ha res obert fins les 10. Esmorzar al Starbucks de la cantonada i volteta pel barri per fer temps. Hi ha un munt d'esglesies petites (d'una planta com a molt) per tot arreu, amb un estil entre gotic i romanic. Esta forsa be perque totes tenen el seu jardi. Per cert, esta ple d'esquirols!!!

Ruta por Toronto con Sighseens (una mierda, pasaban cada 40 min) vimos Torontoentero subidos en un bus. Nos bajamos en el puerto para dar una vuelta y perdimos la parada del bus así que entre que la encontramos decidimos que era momento de have lunch en un italiano. Mientras comíamos pensamos en pillar un ferry hasta Niagara. Despres de buscar per internet descubrim que no hi ha ferrys a Niagara, que nomes n'hi ha per les illes de Toronto.

El co#>* de gps no vol funcionar, ja veurem com ens les apanyem per arrivar en cotxe a Niagara dema.

Cansados del autobús amarillo y sobre todo porque ya era la última vuelta decidimos coger el metro para ir a la universidad. La ida fue rapida y tranquila, l'unica curositat es que al metro no et donen res quan compres un bitllet senzill. El campus es un barri senser de la ciutat. Es curios veure els estudiants fent el burro a les "fraternitats" a l'estil yanki. Jugaban con el frisbee entre fraternidades sin importarles que hubiese un carretera y los coches pasarán por debajo de sus frisbees. Pregunten a un parell de polis del campus on esta la llibreria i hi arriben rapid. De tornada trobem la facultat de quimiques ;-)

Tornem al metro i cap a buscar el cotxe. Aqui es on la liem: com que no em queda cap bitllet petit (el metro costa 2,75x2) li dono un de 20 a la dona de la guixeta. Jo entec que em pregunta si tinc un bitllet mes petit i li dono un de 10. La tia va i em dona el canvi de 10, un grapat de monedetes rares que no diuen de quan son i no en torna el bitllet de 20. Jo intento explicar-li que no vull les monedetes, que nomes vull els bitllets de tren pero no ni ha manera. Mentrestant la Silvia es va mosquejant i comensa a dir: " give me the money, it's mine"!!! Rapidamente Marck le pregunta si habla frances visto que no nos devuelve la pasta pero a pesar de ser un pais bilingue solo los del norte hablan frances. Sort que darrera nostre hi ha una noia francesa que si que sap de que va el tema: resulta que son tant ecologics que han substituit el bitllet de paper pel cony de monedetes que ens donava la dona aquesta, i es pensava que voliem $20CA en monedetes...

Ja tenim el cotxe. Per ser dels mes barats es molt xulo. Es automatic i es molt divertit, la palanca de canvi te tot de lletres.. Be, hem desxifrat (sense ratllar-lo) que la P es de parking la R de recular, la N de nothing (per que no passa nothing quant la poses) i la D, la D... "de palante" perque va endavant. Queden la I i la L que ja descobrirem mes endavant. Ara nomes cal lligar-se la ma dreta a l'esquena i el peu esquerra a la porta per evitar tentacions i fotre-te-la. Cap a l'hotel i a dormir com les gallines, perque nomes son les 9 del vespre pero estem reventats.

Sent from Silvia's. New iPod

diumenge, 21 de setembre del 2008

Día 0

Arrivem a l'aeroport de Toronto. Engegem els mobils per dir que ja hem arrivat i pam sona!!! Quin control! Qui sera? Ma mare o la de la Silvia? OSTIA!! La Loreto!!! :-) Despues de quedarnos sin saldo al movil (siempre nos queda internet) vamos a investigar para salir del aeropuerto. Ruta mas rapida: autobus privado!!! Transporte publico inexistente!!! Hemos llegado al hotel. Dejamos los bartulos y vamos al Eaton Centre con fiebre consumista. Un iPod, unas zapatillas de trekking, una chaqueta de montanya (iPod sin la enye ni c trencada) y ya estamos listos para patear la ciudad.

Sent from Silvia's. New iPod

divendres, 19 de setembre del 2008

Cisco Virtual Switch

Cisco Nexus 1000V Virtual Switch [Cisco Nexus 1000V Series Switches] - Cisco Systems
The Cisco Nexus™ 1000V virtual machine access switch is an intelligent software switch implementation for VMware ESX environments. Running inside of the VMware ESX hypervisor, the Cisco Nexus 1000V supports Cisco® VN-Link server virtualization technology.

Password Recovery Procedure for Catalyst 4500/4000

Password Recovery Procedure for Catalyst 4500/4000 Supervisor Engine II+/II+TS/II+10GE/III/IV/V/V 10GE Module and Catalyst 4900 Switches that Run Cisco IOS Software - Cisco Systems

This document describes how to recover a lost or unknown password on a Catalyst 4500/4000 switch with a Supervisor Engine II-Plus (WS-X4013+), Supervisor Engine II-Plus-TS (WS-X4013+TS), Supervisor Engine II-Plus-10GE (WS-X4013+10GE), Supervisor Engine III (WS-X4014), Supervisor Engine IV (WS-X4515), Supervisor Engine V (WS-X4516), Supervisor Engine V-10GE (WS-X4516-10GE) module, Cisco Catalyst 4948, Cisco Catalyst 4948 10GE, and Cisco Catalyst 4900M switches.

Note: In Catalyst 4500/4000 Series Switches, Supervisor Engines II+, II+10GE, II+TS, III, IV, V, and V-10GE support only Cisco IOS® Software and Supervisor Engines I and II support only the Catalyst OS Software. In order to recover the password on the Supervisor Engines I or II, refer to Password Recovery Procedure for the Catalyst 1200, 1400, 2901, 2902, 2926T/F, 2926GS/L, 2948G, 2980G, 4000, 5000, 5500, 6000, 6500 Running CatOS.

dimecres, 23 de juliol del 2008

Activar els Widgets al Desktop

escriure aixo al terminal:
defaults write com.apple.dashboard devmode YES PD S'ha de reiniciar abans de que faci efecte, i el widget s'ha d'agafar per la rodona de la "i" d'informació.

dimecres, 18 de juny del 2008

GNS + Dynamips en Leopard

Com instal·lar configurar i fer anar l'emulador de Cisco Dynamips, amb GNS3 (simulador de xarxes enroutades) en un Mac amb Leopard (10.5.3). L'emulador Dynamips esta en el repositori de MacPorts, pero la versió actual (18/6/2008) es massa antiga per funcionar amb la versió 0.5 del GNS3. Per resoldre-ho l'instal·larem desde MacPorts perque instal·li les dependencies. Despres compilarem la darrera versió i sustituirem el nou binari per l'instal·lat. Primer de tot cal ternir instal·lat i actualitzat el MacPorts i els Developer Tools d'Apple. Descarregar: Instal·lació: Supossant que el Developer Tools i els MacPorts estan insta·lats i configurats, instal·lem el dynamips desdels ports: Akasha:~ root# port install dynamips ---> Fetching libelf ---> Attempting to fetch libelf-0.8.10.tar.gz from http://www.mr511.de/software ---> Verifying checksum(s) for libelf ---> Extracting libelf ---> Configuring libelf ---> Building libelf with target all ---> Staging libelf into destroot ---> Installing libelf 0.8.10_0 ---> Activating libelf 0.8.10_0 ---> Cleaning libelf ---> Fetching dynamips [...] ---> Building dynamips with target all ---> Staging dynamips into destroot ---> Installing dynamips 0.2.7_1+idle_pcs ---> Activating dynamips 0.2.7_1+idle_pcs ---> Cleaning dynamips Akasha:bin root# ls -l /opt/local/bin/dynamips -rwxr-xr-x 1 root admin 1241232 Jun 18 19:13 /opt/local/bin/dynamips Akasha:bin root# ls -l /opt/local/bin/nvram_export -rwxr-xr-x 2 root admin 13412 Jun 18 19:13 /opt/local/bin/nvram_export Ja tenim instal·lada la versió antiga del dynamips amb les dependencies. Ara descomprimim la darrera versió dels fonts de dynamips descarregats. Obrim el Makefile i l'editem: ifeq ($(shell uname -s), Darwin) PCAP_LIB=/opt/local/lib/libpcap.a CFLAGS+=-I/opt/local/include -mdynamic-no-pic -D_FILE_OFFSET_BITS=64 # CFLAGS+=-I/usr/local/include -mdynamic-no-pic -D_FILE_OFFSET_BITS=64 LIBS=-L/opt/local/lib -L. -lelf -lpthread # LIBS=-L/usr/local/lib -L. -lelf -lpthread El que estem fent es canviar el path de les llibreries necessaries per compilar, per les que ens ha instal·lat el MacPorts. Guardem els canvis i compilem: Akasha:dynamips-0.2.8-RC2 marck$ make Linking rom2c Extracting ROM from ELF file 'mips64_microcode'... Extracting ROM from ELF file 'ppc32_microcode'... Compiling mempool.c Compiling registry.c Compiling rbtree.c Compiling hash.c [...] Compiling gen_eth.c Linking dynamips Linking nvram_export Ja tenim els 2 binaris: dynamips i nvram-export. Ara toca substituir els antics: Akasha:~ root# cd /opt/local/bin/ Akasha:bin root# cp ~kcraam/dynamips/dynamips-0.2.8-RC2/dynamips ./ Akasha:bin root# cp ~kcraam/dynamips/dynamips-0.2.8-RC2/nvram_export ./ PD. Problemes al conectar amb l'anfitrió. Sembla que hi ha algun problema de privilegis al crear una conexió amb l'anfitrió (el Mac) i nomes funciona si ens logem com Root (o System Administrator). No funciona ni el su ni el sudo. Enllaços interessants:

dimecres, 21 de maig del 2008

Ampero-voltimetrias

Script en Perl per processar la sortida del hardware per fer ampero-voltimetrias de CH-Instruments
#!/usr/bin/perl -w
#use strict;
#
# This code is licensed under a BSD License
# http://creativecommons.org/licenses/BSD/
#
# By Marck Collado (marck@silmak.com)
# $Id: segments.pl,v 0.0 2008-05-14 11:00:21 Marck  $
#use File::Path;

# future:
#   use File::Temp http://perldoc.perl.org/File/Temp.html
#   use of threads for more speed.
#   put gnuplot pref somewhere more easy to modify.


my ($dtmp,$gp_prefs,$dirname,$datafile,$ln,$line,$seg,$seg2,$segnum,$id,$plot,$title);

$dtmp= "temp";
$seg = $ARGV[1]+1;
$seg2 = $seg + 2;

print "\nLoading preferences...\n";
{ local $/ = undef; local *FILE; open FILE, ""; $gp_prefs = ; close FILE };

if ($#ARGV > -1) { $dirname = $ARGV[0]; }
else { die "No directory specified.\n"; };

opendir(DIR, $dirname) or die "can't opendir $dirname: $!";
while (defined($datafile = readdir(DIR))) {
next if $datafile =~ /^\.\.?$/;
next if $datafile !~ /\.txt$/;
$datafile =~ s#^(\s)#./$1#;
open (INP, "< $dirname/$datafile\0") || die "couldn't open $datafile for reading.\n";
mkdir $dtmp || die "Couldn't create temp directory.";
open (GPT, ">$dtmp/plot.gp") ||
 die "couldn't open temporary files for writing.\n";
#print "$seg2\n";
print "Extracting cycle ". ($seg - 1) ." from file: $datafile\n";

# initialize graph command for gnuplot
#print GPT "set xlabel \"Potential/V\"\n";
#print GPT "set ylabel \"Current/A\"\n";
#print GPT "set xtics out autofreq\n";
#print GPT "set ytics out autofreq\n";
#print GPT "set grid\n";
#print GPT "set style increment\n";
#print GPT "set key noautotitle\n";
print GPT $gp_prefs;
print GPT "\nplot ";

# initialize temp data file

while () {
    if (/^Segment $seg:/ ... /^Segment $seg2:/) {
            open (DAT, ">&gt; $dtmp/$datafile-c$seg.dat");
            print DAT "$_";
            close (DAT);
        };
};

close (INP);
$title = $datafile;
$title !~ s/\.txt//;
$plot.="\'$dtmp/$datafile-c$seg.dat\' using 1:2:3 title \"$title\" w l,";
}
closedir(DIR);

print GPT substr($plot, 0, -1);
close (GPT);

print "Creating graph...\n";
@args = ("gnuplot", "$dtmp/plot.gp");
system(@args) == 0
or die "system @args failed: $?";

print "Cleaning scratch files and directories\n";
`rm -fr $dtmp`;

dimecres, 26 de març del 2008

Lluna plena

Moon, originalmente cargada por kcraam.

Primera lluna plena de primavera

Can Pobla

Can Pobla, originalmente cargada por kcraam.

Foto de Can pobla, desde el cami que baixa deLa Mola.