dimarts, 23 de setembre del 2008

Día 2

Son les 8 del mati i ens donem compte que els bitllets de tren estan malament: han de ser per dema passat, pero els tenim per d'aqui hora i mitja!!! Agafa el cotxe, apren a fer pirules amb el canvi automatic, arriva a l'estacio sense atropellar a ningu... Sort que som a Canada i la gent te paciencia. Be la Silvia ha pogut canviar els bitllets sense problemes i jo nones he hagut d'aguantar els renecs dels taxistes paquistanis. A tot america del nort nomes els paquistanis poden ser taxistes? L'esmorzar. Em decidit fer els menjars a l'estil america: un esmorzar ben contundent (truita de formatge, hamburgesa, panets amb formes rares, suc de taronja, madelenes inmenses amb gers i xocolata, un platan, tases inmenes de café de mitjo... Vaja, l'esmorzar que recomanaria una nutricionista ;-) ) casi rebento. Per dinar una mica de fruita i mes aigua bruta. I per sopar una amanida o una hamburguesa. Resultat: de día molt be, pero ens llevem amb una gana de llop. Finalment hem arrivat a Niagara, el gps ha decidit funcionar, pero com que som mes xulos que ningu, no li hem fet cas. Ni a ell ni als mapes impresos que portavem de google i hem arrivat a l'hotel!! Com que l'habitacio no esta llesta, fem un vol i ens situem mentres esperem. Hi ha un munt de coses per veure, aixi que el millor sera contractar un tour.

I efectivament ha estat el millor. Es car (280$CA) pero tens les entrades per un munt de coses, t'estalvies les cues i no has de pagar l'aparcament que es carissim. Hem comensat baixant al peu de la catarata. 36m de pou vertical (en ascensor). Es impresionant. Sembla que baixis a una mina, pero el soroll i l'aire fret no cuadren. Poc a poc va augmentant el brunzit de l'aigua. Quan arrives al final del tunel et trobes en mitg d'un nuvol d'aigua i vent, l'aigua ve de tot arreu i el soroll t'omple el cervell.. Heu de veure les fotos, o millor anar-hi.

L'atraccio mes espectaular sens dupte es quan et porten en un barquet fins ben be a sota la catarata. Si pensaves que el brunzit del tunel era potent, no te res a fer amb el rugit en el barco. El mes divertit es que et donen una mena de bossa per que no et mullis massa, pero en fa l'efecte que el que fa es mantenir l'aigua a dins.

Continuem el tour, visita a un invernacle amb mes de 250 000 papellones i per acavar, l'obligatoria parada a la botiga de souvenirs.

Sopar al Fridays (un fastic i passant fret) i cap a llit que hi falta gente.

Ah efectivament, com deia la propaganda, desdel jacuzzi es veuen les catarates!!!

Sent from my iPod

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada