dilluns, 22 de setembre del 2008

Día 1

Ens despertem a les 6, aguanten fins les 8 al llit, perque no hi ha res obert fins les 10. Esmorzar al Starbucks de la cantonada i volteta pel barri per fer temps. Hi ha un munt d'esglesies petites (d'una planta com a molt) per tot arreu, amb un estil entre gotic i romanic. Esta forsa be perque totes tenen el seu jardi. Per cert, esta ple d'esquirols!!!

Ruta por Toronto con Sighseens (una mierda, pasaban cada 40 min) vimos Torontoentero subidos en un bus. Nos bajamos en el puerto para dar una vuelta y perdimos la parada del bus así que entre que la encontramos decidimos que era momento de have lunch en un italiano. Mientras comíamos pensamos en pillar un ferry hasta Niagara. Despres de buscar per internet descubrim que no hi ha ferrys a Niagara, que nomes n'hi ha per les illes de Toronto.

El co#>* de gps no vol funcionar, ja veurem com ens les apanyem per arrivar en cotxe a Niagara dema.

Cansados del autobús amarillo y sobre todo porque ya era la última vuelta decidimos coger el metro para ir a la universidad. La ida fue rapida y tranquila, l'unica curositat es que al metro no et donen res quan compres un bitllet senzill. El campus es un barri senser de la ciutat. Es curios veure els estudiants fent el burro a les "fraternitats" a l'estil yanki. Jugaban con el frisbee entre fraternidades sin importarles que hubiese un carretera y los coches pasarán por debajo de sus frisbees. Pregunten a un parell de polis del campus on esta la llibreria i hi arriben rapid. De tornada trobem la facultat de quimiques ;-)

Tornem al metro i cap a buscar el cotxe. Aqui es on la liem: com que no em queda cap bitllet petit (el metro costa 2,75x2) li dono un de 20 a la dona de la guixeta. Jo entec que em pregunta si tinc un bitllet mes petit i li dono un de 10. La tia va i em dona el canvi de 10, un grapat de monedetes rares que no diuen de quan son i no en torna el bitllet de 20. Jo intento explicar-li que no vull les monedetes, que nomes vull els bitllets de tren pero no ni ha manera. Mentrestant la Silvia es va mosquejant i comensa a dir: " give me the money, it's mine"!!! Rapidamente Marck le pregunta si habla frances visto que no nos devuelve la pasta pero a pesar de ser un pais bilingue solo los del norte hablan frances. Sort que darrera nostre hi ha una noia francesa que si que sap de que va el tema: resulta que son tant ecologics que han substituit el bitllet de paper pel cony de monedetes que ens donava la dona aquesta, i es pensava que voliem $20CA en monedetes...

Ja tenim el cotxe. Per ser dels mes barats es molt xulo. Es automatic i es molt divertit, la palanca de canvi te tot de lletres.. Be, hem desxifrat (sense ratllar-lo) que la P es de parking la R de recular, la N de nothing (per que no passa nothing quant la poses) i la D, la D... "de palante" perque va endavant. Queden la I i la L que ja descobrirem mes endavant. Ara nomes cal lligar-se la ma dreta a l'esquena i el peu esquerra a la porta per evitar tentacions i fotre-te-la. Cap a l'hotel i a dormir com les gallines, perque nomes son les 9 del vespre pero estem reventats.

Sent from Silvia's. New iPod

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada